GINKGO BILOBA DEL CEMENTERI

Lloc on estava el ginkgo i panteó actual

En el darrer plenari la regidora socialista, Carmen Canet, va fer una pregunta al govern municipal de Compromís sobre l'arbre que hi havia al cementeri "el ginkgo biloba".

Va suposar que el govern estava al corrent de l'arbre que hi havia al cementeri, de les seues característiques, ja que el seu grup és un gran defensor del medi ambient. Volia saber si l'havien trasplantat en un altre lloc, "perquè els veïns i veïnes que l'admiraven s'han estranyat, donada la seua raresa, i pregunte per ell, saber si l'han conservat i on està".

La resposta del govern va ser que no sabia on estava i que ho preguntarien als treballadors.

En tavernesopina ens agradaria posar una foto de la situació actual d'aquest arbre, si algun lector ens ho pot indicar estaríem agraïts. Si ens envieu la fotos més encara.

El nom original d'aquest arbre és "albercoquer platejat" (en xinés). Durant molt de temps ha estat pendent de ser classificada la seua espècie, fins que es va decidir classificar-lo com a una única: Ginkgo biloba.

És una espècie molt longeva, en alguns casos han arribat a tindre més de 1.000 anys. Necessita ambient humit per poder créixer.

És un fòssil viu, és a dir, està emparentat amb arbres que daten de la era Pèrmica, fa 270 milions d'anys. Van desaparèixer excepte en una regió de la Xina, d'on va sobreviure aquesta espècie. Actualment creix principalment a la Xina, Corea, Estats Units, sur de França, algunes ciutats espanyoles i en ciutats de Uruguai, Argentina i Xile.

S'utilitza com a fins ornamentals i també per les seues propietats terapèutiques. 

Des de fa segles s'ha utilitzat per les seues acciones terapèutiques. Especialment per la medicina tradicional xinesa, les fulles de l'arbre s'utilitzen també en la herbolària moderna.

De les seues fulles s'obté un extracte que posseeix flavonoides (ginkgoloides y heterósidos) que al ingerir-se augmenten la circulació sanguínia central i perifèrica, i com a conseqüència es fa més eficient la irrigació dels teixits orgànics. Beneficia a les persones en edat madura y senil, ja que els seus organismes perden capacitat per irrigar adequadament els teixits (especialment el cervell i això provoca la pèrdua de memòria, cansament, confusió, depressió y ansietat). El consum de Gingko minora aquestos símptomes i fa més eficient la irrigació al cor i a les extremitats.

A més, els flavonoides també són efectius en neutralitzar "radicals lliures" que estan implicats en el procés d'envelliment.

En quant al consumo del fruit és difícil que algú se'l puga menjar cru, d'ells es desprendeix un fort olor i seria difícil menjar-se'n un sense abans vomitar. Les llavors en alguns llocs es torren per a menjar-se però tampoc és aconsellable. La evidència científica nega beneficis dels fruits i de les llavors. Les llavors fresques i els fruits són venenosos i menjar-los podria provocar fins i tot la mort.

Com hem dit, és molt més segur seguir consumint les fulles seques, les llavors per a sembrar-les i obtindre un preciós arbre.

Ginkgo a Hiroshima

Un any després de la bomba de Hiroshima, un Ginkgo, situat davant d'un temple a un kilometre de l'epicentre, sembla haver estat el primer arbre a florir a la primavera de 1946 (el temple en si va ser destruït). El Ginkgo, símbol de la vida i de renovació, es va integrar en l'escala durant la reconstrucció del temple (l'escala està en forma d'una U, protegint el Ginkgo). Des de llavors, nombrosos estudis han demostrat que el Ginkgo té una alta resistència als mutàgens com ara la radiació.